Els Templers, presoners de l'Església o del rei? / Josep Maria Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 11-36 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aquest treball analitza el final de l'orde del Temple, suprimit per provisió apostòlica, no pas per sentència judicial, pel papa Climent V, durant la celebració del concili ecumènic de Viena del Delfinat, en virtut de la butlla Vox in excelso, de 22 de març de 1312. Així mateix, es posen en relleu les possibles causes de l'actuació del monarca francès Felip IV el Bell contral'orde del Temple i la intervenció de la Santa Seu per controlar el procés que se'n va seguir. Concretament, es descriuen les fases que aquest procés va tenir en els dominis de Jaume II de Catalunya, i que va culminar amb la sentència exculpatòria dels templers catalans el dia 4 de novembre de 1312. Finalment, s'exposen la sort que van tenir els extemplers i la destinació dels seus béns, la qual va menar -entre altres coses- a la fundació, al Regne de València, de l'orde de Montesa l'any 1317.

Les Dissortades dones de l'entorn del Dissortat. Les germanes i la muller de Jaume d'Urgell / Teresa Vinyoles
Vinyoles, Teresa


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 37-47 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

Aquest text es proposa considerar les dures conseqüències del compromís de Casp (1412) sobre les dones de la casa d'Urgell un cop es va sufocar la revolta del comte Jaume d'Urgell. És una reflexió històrica sobre les repressions polítiques. Parlarem de reclusió, d'exili, de confiscació de béns i d'història de les dones. Les protagonistes són les germanes i la muller del comte Jaume: Elionor, la qual, davant les dures circumstàncies de la seva vida, va decidir viure com a ermitana; Cecília, que va poder escapar de la pobresa casantse amb un vell, i Isabel, monja de Sixena. Finalment, parlarem de la trista vida de la infanta Isabel d'Aragó, esposa de Jaume d'Urgell, vídua de marit viu, mare apartada de les filles.

Xantatge i engany en la separació de les filles dels darrers comtes d'Urgell de la seva família (segle XV) / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 51-67 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

La tardor de 1413, després de la derrota i l'empresonament del comte Jaume II d'Urgell, la repressió del rei Ferran d'Antequera es va abatre sobre la seva família. Les actuacions contra la comtessa mare, condemnada també a presó perpètua, i contra les germanes, en suposar la confiscació de tot el patrimoni comtal, les van deixar en la misèria. La seva esposa, la infanta Isabel, i les seves filles també van ser víctimes d'aquesta situació d'injustícia i patiment, per bé que sota una aparença -falsa- de més benignitat. Durant el procés de liquidació i venda del comtat d'Urgell, el rei Ferran va coaccionar la infanta per aconseguir la renúncia als drets que Isabel hi tenia pel seu dot. A més de l'extorsió, també va utilitzar el xantatge per tenir sota control el futur de les filles del seu rival polític. Amb aquest objectiu, va ordenar separar les filles de la seva mare i les va enviar a Castella. La correspondència del seu fill Alfons també revela una actuació contra la dona i les filles del malaurat comte d'Urgell, actuació que no és més benigna que la del pare. Fins i tot va utilitzar l'engany per privar-les del patrimoni a què tenien dret i per mantenir-les aïllades de la seva família.

L'Art rupestre prehistòric a la Noguera : la cova dels Vilars (Os de Balaguer) / Jezabel Pizarro Barberà i María Martínez Hernández
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 71-82 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El conjunt pictòric d'art rupestre prehistòric de la Cova dels Vilars, a Os de Balaguer, és un testimoni suggeridor de les primeres comunitats camperoles que van establir-se fa milers d'anys a la comarca de la Noguera. La composició de figures configura escenes de la seva vida de difícil interpretació. L'atribució cronològica ha generat una certa discussió, que és deguda al fet que en el conjunt artístic s'hi identifiquen dos estils d'art diferenciats: l'art d'estil llevantí i l'art esquemàtic.

La Quasi diòcesi o prelatura nullius de Meià al segle XVII / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 83-104 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El treball és una aproximació a la prelatura nullius de Santa Maria de Meià. Comencem situant en l'espai els territoris que formaven part de la jurisdicció del monestir, i seguidament fem una aproximació a l'abadia de Meià des del seu origen, al segle XI, com a monestir familiar fundat pels senyors de Meià, passant per la seva integració com a priorat benedictí al monestir de Ripoll i la seva evolució a priorat in encomendam, fins a la seva conversió en una prelatura nullius sota la protecció directa de la Santa Seu. També veiem com, a Meià, al segle XIV, s'hi instaura una comunitat de canonges talment fos una catedral i en què l'únic monjo benedictí és el prior. Estudiem les atribucions de la quasi diòcesi de Meià al segle XVII, en temps del prior Josep de Jalpí, i la importància que tenia en les diferents institucions religioses i polítiques del Principat. Per acabar, exposem un parell de conflictes entre el prior i el bisbe d'Urgell que tenen a veure amb la jurisdicció quasi episcopal del prior de Meià.

La Investigació científica com a eina educativa : experiències del programa Investiga.edu en tres jaciments arqueològics de la Noguera / Laura Pinto Font, Anna Bonet Peláez, Paloma González-Marcén
Pinto Font, Laura


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 105-117 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

Investiga.edu és un programa d'innovació educativa que es desenvolupa a les comarques dels Pirineus i els Prepirineus de Lleida amb l'objectiu de divulgar la ciència en entorns rurals. El programa es basa en el disseny i la realització de projectes de recerca escolar al voltant de l'arqueologia, la paleontologia, la geologia o el medi ambient amb l'objecte d'investigar una qüestió de l'entorn pròxim de les escoles i els instituts participants. En aquest article presentem Investiga.edu i el seu plantejament metodològic, i ens centrem en els projectes escolars desenvolupats en l'àmbit de l'arqueologia amb tres exemples concrets en jaciments de la Noguera (la Cova del Tabac, l'Abric Pizarro i la Roca dels Bous), que ens permeten veure el potencial de l'arqueologia com a eina educativa.

L'Escultor de l'aire. Una aproximació a la primera etapa no figurativa de Leandre Cristòfol, 1930-1939 / Irma Secanell Pané
Secanell Pané, Irma


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 121-126 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

L'obra de Leandre Cristòfol entronca amb una nova concepció de l'art, que en qüestiona els límits i propicia l'inici de la modernitat artística. En aquest moment l'art ja no admet delimitacions normatives, ja no depèn del producte artístic com s'havia entès fins llavors. A partir d'aquest moment, l'artista ja no està condicionat per la part material de l'obra: el més important passa a ser la idea.

Recuperant la memòria històrica a les Avellanes i Santa Linya : documentació de noves fortificacions bèl·liques de la Guerra Civil / Jezabel Pizarro Barberà, Maria Martínez Hernández, Laura Pinto Font
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 127-135 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

En aquest article presentem el projecte promogut per l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya de recuperació de la memòria històrica, així com els resultats de la campanya de prospecció arqueològica duta a terme en el marc del projecte Prospecció i documentació de restes materials de la Guerra Civil a les Avellanes i Santa Linya (la Noguera, Lleida). L'objectiu general ha estat la documentació dels vestigis de fortificacions bèl·liques de les batalles del front del Segre durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) al municipi de les Avellanes i Santa Linya.

Nokaria. La revista del Museu de la Noguera / Carme Alós Trepat
Alòs i Trepat, Carme


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 7-8
Bibliografia.

Pere el Cerimoniós i Balaguer / Francesc Fité
Fité i Llevot, Francesc


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 15-24 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

En aquest estudi volem fer palès l'impuls que va rebre la ciutat de Balaguer, a nivell urbanístic, a través del comtes d'Urgell, primerament per part dels de la nissaga del llinatge Cabrera i tot seguit, de forma més destacada, pels comtes del Casal Catalano- aragonès. Fem un repàs de la seva acció de govern i de les fundacions que efectuaren, sobretot de convents, inclosa la nova seu parroquial de Santa Maria. No endebades Balaguer es convertí en capital comtal, promovent- hi dits comtes la seva residencia al Palau Formós, on hi havia hagut el palau hudí, dins el recinte de la Suda, així com el seu panteó i altres obres d'embelliment de la ciutat, com la plaça del mercadal o l'acabament del recinte de muralles, degut al creixement de la ciutat. Pere el Cerimoniós que va néixer a Balaguer, fill dels comtes Alfons el Benigne i Teresa d'Entença, quan fou rei participà d'aquesta política de promoció de la ciutat de Balaguer com destaquem.

Vida quotidiana en temps de Pere III el Cerimoniós : dins les cases de la ciutat de Lleida / Jordi Bolòs, Imma Sànchez-Boira
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 25-41 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aproximació a alguns aspectes de la vida quotidiana en l'època del rei Pere III el Cerimoniós. Inclou uns comentaris sobre la vida a la cort del monarca, escrits a partir de la lectura de les Ordinacions. L'estudi es fonamenta en quatre inventaris de cases d'eclesiàstics de Lleida, redactats durant els anys que va durar el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387). S'estudien els diversos objectes que van ser trobats en cadascuna de les cambres d'aquests quatre habitatges: els llits, les taules i bancs, els elements decoratius, el que hi havia a les cuines, la roba de llit i la personal, els objectes de metall, les armes, allò que trobem a l'estudi i al celler, les eines usades per treballar i, finalment, tot el que serveix per il·luminar i escalfar les cases.

Reivindicació de Margarida de Montferrat : una comtessa d'Urgell condemnada per la història / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 43-65 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

La comtessa d'Urgell Margarida de Montferrat (c. 1360-1420) va ser una de les persones més damnificades pel canvi dinàstic resultant del Compromís de Casp. Condemnada, primer, per rebel·lió, i després per intentar alliberar el seu fill i assassinar el rei Ferran d'Antequera, va ser desposseïda de tots els béns i va morir empresonada. La tradició historiogràfica ha censurat també l'actuació de la comtessa i n'ha fet la principal responsable del final lamentable del seu fill, el comte Jaume el Dissortat. Aquest estudi completa algunes de les dades biogràfiques de Margarida de Montferrat a través de la correspondència i les bones relacions que va mantenir amb la família reial i, especialment, amb el rei Martí. S'examinen els factors que podrien haver incidit en aquesta visió negativa i es fa una revisió de com es van interpretar alguns fets en què es va veure involucrada, com ara la seva presència en les darreres hores de vida de Martí l'Humà. També es revisa la documentació que s'ha esgrimit per criticar les seves creences i acusar-la d'utilitzar fetilleries i sortilegis. A la vegada, se situen en el context dels interessos i els temors de la nova dinastia les més greus acusacions que es van formular contra la comtessa.

El Llinatge del notari Pere Sanç : gestors i administradors d'hospitals al segle XIII / Guillem Roca
Roca Cabau, Guillem


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 87-97 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

Aquest article ressegueix els passos de Pere Sanç, notari de Jaume I, que serví a la cort reial entre 1221 i 1246. Arribà a ser una persona de confiança del monarca i formà part del seu consell més proper. Durant els anys de servei, Pere Sanç s'enriquí notablement i progressà socialment gràcies a la seva activitat inversora. La filla de Pere Sanç,Bernarda, es casà amb Tomàs de Santcliment, entroncant amb una de les famílies burgeses amb més projecció a la ciutat. Tomàs també fou conseller del rei i adquirí notables propietats gràcies als seus serveis militars durant les conquestes de Mallorca i València. Entre tota la seva activitat, Pere Sanç també administrà l'hospital de la Vista de Raimat i fundà un hospital al barri de Cappont de Lleida, ambdós centres els llegà als seus successors, els quals, durant un temps, en continuaren sent propietaris i administradors.

Viure i treballar en una colònia industrial durant el primer franquisme : característiques de la població de la Colònia la Fàbrica d'Artesa de Segre (1940-1955) / Lisard Palau
Palau Elcacho, Lisard


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 99-110 : il. (Miscel·lània) 
Notes i bibliografia.

Acabada la Guerra Civil, a poc a poc, els habitants i els treballadors i treballadores de la Colònia la Fàbrica d'Artesa de Segre van tornar a la seva rutina social i laboral. Aquest estudi analitza en profunditat les característiques poblacionals i laborals d'aquesta societat al llarg dels difícils anys del primer franquisme. ¿Quines persones vivien a la colònia? ¿D'on procedien? ¿Quant temps s'hi estaven? ¿Quina era l'organització laboral de la fàbrica? ¿Quin paper hi tenien les dones? Mitjançant el buidatge i l'anàlisi exhaustiva dels padrons d'habitants d'Artesa de Segre corresponents a aquest període, es donarà resposta a totes aquestes preguntes, amb la ferma voluntat d'aportar un granet d'arena a la preservació del patrimoni cultural de la colònia. Un patrimoni cultural immaterial que cal preservar tenint-ne en compte totes les facetes, ja que la Colònia la Fàbrica ha esdevingut una part de la història d'Artesa de Segre molt important, la qual ha marcat la vida i la memòria de moltes de les persones que hi van treballar al llarg de diverses generacions i ha generat un sentiment de comunitat.